orientarte.net

OBERTA CONTRACTACIÓ: 615 26 78 56 o gestioncultural@orientarte.net

Poques vegades el títol d'un disc arriba a ser un reflex tan fidel al seu contingut, com ho és en aquest nou treball discogràfic de VALDERRAMA: "Moderna Tradició".

El flamenc contemporani que interpreta aquest artista, es veu embolicat en un debat viu entre diverses cultures i diferents èpoques originant nous sons.

La gira comença a Marràqueix i transcorrerà per diversos països i diverses províncies d'Espanya. A més, en aquesta gira acompanyaran Valderrama tres músics de Orientar.

En aquests temps en què les produccions musicals de la majoria dels artistes, tant nacionals com internacionals prové de programacions fetes amb màquines, a través de les quals i per mitjà de l'últim programari del mercat, podem aconseguir qualsevol so. Però, Valderrama s'ha tancat a cada país on s'han produït les diferents cançons que composen aquest disc, amb músics veritablement especialistes dels instruments que s'han utilitzat, aconseguint reunir el mestratge, sensibilitat i emoció que produeix el mestissatge de cultures i la voràgine de sentiments, ja que han intervingut més de cinquanta músics de fins a quatre països diferents (Espanya, Argentina, Egipte i Turquia) aconseguint una sonoritat fins ara desconeguda pel públic espanyol i que no obstant això triomfa a tot Europa i sobretot en l'Orient Mitjà que cada vegada és més occidental.

De la fusió de guitarres flamenques amb instruments orientals tradicionals com percussions i cordes, que van ser l'origen de totes les músiques remuntant a 2.800 ADC en el llunyà Egipte, i amb les noves tecnologies aplicades a la música actual s'aconsegueix un so fresc en el qual però perdura el gust del que ben fet, la tradició i la autèntic.

Així mateix el disc compta amb quatre productors, coneixedors dels músics més rellevants en cada estil i aportant a cada cançó el seu estil autòcton i personal.

A Egipte, Adel Hakkí, compositor i intèrpret de cançons per grades produccions de Disney i Bollywood. Adel es mou com peix a l'aigua dirigint grans orquestracions. Productor dels més destacats artistes de l'Orient Mitjà com Amr Diab i Tamer Hosni, milionaris en vendes de discs, cosa impensable i impossible a aquest altre costat del planeta. Algunes de les seves composicions formen part de catàlegs de discos tan exclusius com El Buda Bar que edita el famós restaurant d'origen parisenc i que es distribueix per tot el món.

En Turki, Oguz Kaplangi, fundador del grup de música electrònica "Zipunt", i potser el que millor ha sabut fusionar la tradició amb els mitjans electrònics, aportant modernitat a cançons algunes de les quals són composicions flamenques centenàries. Aquest productor ha escollit a grans músics procedents de l'ètnia gitana turca, radicada en un populós barri d'Istanbul, per donar-li forma a les quatre cançons que ha produït.

La col.laboració del grup de percussionistes "Harem", reconeguts a tot Europa, ha estat fonamental, ja que aporten sons ancestrals a través de darbuka, djembé i bendirs, instruments mil.lenaris tocats de la forma més moderna que es pugui imaginar. Una altra formació, aquest cop de cordes, "Senyaylar Strings Ensemble" formada per una família de músics fa que els arranjaments que ha dissenyat Oguz amb tremenda mestria, siguin alhora emocionants i salvatges, ja que s'hi barregen dibuixos harmònics impossibles de descriure sense ser escoltats.

A Espanya, concretament a Sevilla, un mestre: Jesús Carmona "El Bola". Sens dubte es fa càrrec de la part més flamenca i emotiva del disc, encara que també la més difícil d'entendre. Del seu repertori destaquem dues perles. La primera i gràcies a la tècnica, un duet entre pare i fill "Romance els gitanos", un tema inèdit que el gran Juanito Valderrama es trobava gravant en l'estudi de "El Bola" quan la mort ens va arrabassar d'un urpada la seva saviesa i el seu art, apagant la seva veu per sempre.

La segona, "L'home que porto posat", una peça íntima i torbadora, en què a la personal veu de VALDERRAMA, només l'acompanya el so d'un òrgan d'església del segle XVI, situat a la Catedral de Jaén, un dels escassos òrgans en actiu que es troben a Espanya. Gràcies al Capítol de la Catedral de Jaén i en el seu nom al canonge arxiver diocesà D. Francisco Juan Martínez Rojas, es va poder realitzar aquest tema, ja que és la primera vegada que l'església permet gravar en cap dels seus recintes i amb cap dels seus òrgans qualsevol música que no sigui sacra.

Finalment, un tango. El seu productor per descomptat argentí, Horacio Icasto, així com el seu compositor Edgardo Moragas, i tots els músics que han participat en aquest tema. Aquest tango és una petita llicència que es permet VALDERRAMA per complir amb la paraula que va donar al seu dia l'autor de "Un Tango a Madrid".

Amb aquests ingredients és fàcil imaginar el resultat. Una producció plena de matisos i sons nous en el panorama musical espanyol, units pel fil conductor de la veu i la personalitat inconfusibles de Valderrama.